Ojos Verdes, Miguel de Molina in memoriam

Marc Vilavella és Miguel de Molina

OJOS VERDES és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que en el seu dia va donar a conèixer cançons tan memorables com La bién pagá, Ojos verdes, o El día que nací yo…, i que va haver de pagar un preu molt alt per exigir-se a sí mateix viure amb autenticitat. “Miguel de Molina, aquell que va marxar!”. La Piquer es va quedar amb les seves cançons, i nosaltres el vam oblidar.

OJOS VERDES vol recuperar la memòria d’aquella Espanya que Camus definia com el país “on els homes van aprendre que és possible tenir raó i, així i tot, patir la derrota; que la força pot vèncer a l’esperit, i que hi ha moments en que el coratge no té recompensa”.

OJOS VERDES és un viatge per la copla…, la fiesta gitana…, el cafetín árabe…, Lorca, el sentío…, el coraje…, el duende…, el quejío…, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…

OJOS VERDES reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un tipus de música que injustament es relaciona amb el franquisme i que per tant tothom intenta esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.

OJOS VERDES és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Deia Diderot que “La ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”. Precisament aquest és el gran tema d’OjosVerdes: el prejudici. Els prejudicis. Aquests van ser sempre la base de la biografia personal i artística de Miguel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món encara està impregnat d’absurds prejudicis cap a les llibertats individuals i col.lectives.

OJOS VERDES és un viatge musical per als sentits, per a la consciència, i per a l’emoció.

____________________________

OJOS VERDES miguel de molina in memoriam

Cartell Brossa Espai Escènic 2009

Quan el jove Miguel Frías Molina(1908-1993) va arribar a Algeciras provinent de la seva Málaga natal, va anar a parar a treballar ni més ni menys que al burdell de “Pepa La Limpia”. No hi ha dubte de que la seva vida ja sonava a pura “copla”; envoltat de dones ja des de la seva humil infantesa –mare, àvia i ties- i seduït més tard pel cambrer/acompanyant àrab Samido a Sevilla. Quan l’andalús decideix dedicar-se al món de l’espectacle es converteix en Miguel de Molina i popularitza cançons com El día que nací yo, La bien pagá o Ojos verdes.

A partir de recursos que van més enllà del teatre musical –cinema i documental-, es traça una entretinguda i sentimental ronda de nit pels sempre marginals tuguris als que Molina disposava la seva veu i gestualitat . De fet, les referències cinematogràfiques s’ajusten a la perfecció tenint en compte que Molina va actuar durant els seus anys a Buenos Aires a pel·lícules com “Luces de candilejas” o “Ésta es mi vida”.

Ojos Verdes entrellaça els diferents episodis de la vida de l’artista –alguns de dramatisme extrem- amb les cançons que el van fer famós.

A Miguel de Molina la medalla li va arribar una mica tard. L’any 1992, als 84 anys, vivint novament a Argentina, li fou reconegut el mèrit per part d’Espanya. No oblidem que el franquisme, molt abans, ja l’havia premiat amb explotacions, prohibicions d’actuar, robatoris i fins i tot la tortura. Molina pertanyia i creia en la mateixa Espanya que Lorca, a qui va conèixer personalment. A un el van matar i a l’altre li van fer la vida impossible.

Àlex Barnils

Fitxa Artística   -   Videos i Fotografies  -   Reculls de Premsa  

Descarrega’t la informació en pdf:
DOSSIER OJOS VERDES 2013        
Clip de Premsa 2011 

3 responses to “Ojos Verdes, Miguel de Molina in memoriam

  1. Carmen Andrés Cativiela

    Cómo encerrar en un comentario todo lo que he sentido viviendo “Ojos Verdes”. He reido, he disfrutado, me he enjugado lágrimas y…desearía poderos ver y recomendar a mis hijos que os vean. ¿Habrá otras ocasiones?. ¿Quizás en el mismo Espai Brossa? Ojalá. !Viva el TEATRO! (Lo hay bueno y lo hay malo que NO es Teatro).

  2. Aquest cap de setmana a l’Àgora s’ha respirat màgia, copla i història. Marc Vilavella ha aconseguit que la música i el personatge entri pel cor i no només per l’oïda, connectant amb el públic que ha omplert l’Àgora de gom a gom, des del primer moment. A Ojos verdes, Miguel de Molina in memoriam es descobreix el costat humà i artístic d’una gran figura silenciada durant moltes dècades gràcies a una interpretació precisa i delicada i una música i veus en directe delicioses alhora que punyents. Marc Vilavella, director i protagonista, transpira la copla per cada porus de la pell i fa aflorar les emocions, arribant molt endins, removent els sentiments del públic. L’obra apel•la a la recuperació de la memòria històrica, tractant amb gran sensibilitat i exquisidesa la duresa d’una etapa mancada de llibertat. A Ojos verdes s’uneixen el talent, la qualitat i els valors d’uns joves actors i actrius, que aporten una alenada d’aire fresc al teatre musical amb aquesta obra.

    Àgora.

  3. Retroenllaç: El musical "Ojos Verdes" vuelve a Barcelona por Navidad

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s